

A fons - Ràdio Ciutat de Tarragona
Ràdio Ciutat de Tarragona
- 9
- Episodes
- 2021
- First episode
About A fons - Ràdio Ciutat de Tarragona
Ràdio Ciutat de Tarragona - RCTgn.cat Ràdio Online
- Publisher
- Ràdio Ciutat de Tarragona
- Category
- leisure · news · sports
- Language
- ca
- Explicit
- No
- First episode
- 27 Oct 2021
- Latest episode
- 28 Jan 2022
Latest episodes
9 episodes in the feed.

28 Jan 2022
Arribarem a la igualtat de gènere en un futur?
Ja fa temps que es parla de l’agenda 2030. Es tracta d’una sèrie d‘objectius que ha d’assumir la humanitat en general quan arribi el 2030. Entre aquests hi ha la igualtat de gènere i fer passes endavant en aquest sentit. Hem volgut analitzar com ho veuen les noves generacions. En quin punt consideren que estan i com creuen que ha evolucionat tot. Ho hem fet parlant amb dues noies universitàries. La Laia Font Monegal, i també la Maria Fons Forcadell. Les dues han explicat com consideren que ha canviat tot, si s’han fet passes endavant o si encara queda molt camí per recórrer.

21 Jan 2022
Sircles: Inserció laboral i economia circular
La inserció laboral és molt important. Diferents estudis demostren que aquelles persones que passen molt temps sense treballar els és molt més difícil trobar un ofici. L’entitat Formació i Treball ja fa temps que duu a terme diverses accions al territori amb persones que estan en risc d’exclusió laboral. Ara engeguen un altre projecte, anomenat Sircles amb l’Agència Catalana de Residus i que és una prova pilot que es fa en altres punts de la Mediterrània. Francesc Giró és el Director de Planificació i Estratègia de l’Agència Catalana de Residus. L’economia circular és una de les potes de tot plegat. A través de cursos s’ensenyarà a fer compostatge a persones diferents. Després es contractarà a algunes d’elles, i treballaran a una planta nova de compostatge que es farà en uns terrenys de Vila-seca, i a les altres se’ls marcarà un altre itinerari. Aquestes plantes es poden ampliar, i hi haurà col·laboració amb locals d’hostaleria del territori. Als set països on es fa aquesta prova pilot no es duu a terme el mateix projecte, ja que s‘adapta a les necessitats de cada lloc. Itxaso Euba és la responsable del projecte a Formació i Treball. La idea inicial és començar a Vila-seca, però que això es pugui estendre arreu del territori, i que aquesta planta només sigui la primera llavor. A partir del mes de març i abril s’iniciarà el primer curs amb una selecció d’alumnes, així com diu Idoia Jiménez, responsable de Sircles al Camp de Tarragona. Tots els agents participants coincideixen que és una primera passa pel futur.

14 Jan 2022
IQOXE: Esperant l’anhelat abans i després
Es compleixen dos anys de l’explosió a l’empresa química IQOXE. Ja fa dos anys d’aquell fatídic dia que va deixar tres víctimes mortals i diferents desperfectes a alguns barris tarragonins. Dos anys que la ciutadania reclamava un abans i un després, i que sortia al carrer per demanar més transparència i millores en seguretat. Què ha canviat en aquest temps? La població té la sensació que no ha acabat d’existir aquest abans i després que s’havia promès. És cert que s’han instal·lat nous censors per dur a terme una prova pilot, i que s’han d’acabar de desplegar durant aquest any. També s’han posat sirenes en altres punts com Salou i Reus i s’està treballant amb el PLASEQTA, així com explica Sergio Delgado, subdirector de planificació de Protecció Civil. Delgado reconeix que pel seu desplegament definitiu encara queda. En aquest sentit, des de l’Associació de Veïns de Bonavista, Loli Gutiérrez, Presidenta de l’entitat, creu que alguna cosa s’ha fet, però que es va molt a poc a poc. Els tràmits i els papers per tornar a posar en funcionament l’empresa han anat a tota màquina. Durant el desembre d’aquest 2021 es va aixecar la suspensió de l’activitat de les plantes d’IQOXE. Aquesta decisió es va prendre després de comprovar, segons afirma la Generalitat, que les instal·lacions compleixen tota la normativa vigent. Cal destacar que la planta que va patir l’accident està desmantellada, i l’empresa ha anunciat que invertirà 40 milions d’euros en la reconstrucció de les seves instal·lacions, així com explica Javier de Benito, director General d’IQOXE. Cal destacar que, de moment, no hem tingut accés a l’empresa, ni hem pogut parlar amb el director, sempre han sigut declaracions que ens han fet arribar. Tot i aquesta posada en marxa els problemes laborals no han acabat mai. Sense anar més lluny Inspecció de Treball va emetre en mennys d’un any i mig set informes contra IQOXE per infraccions greus. Es tracta de denúncies que havien interposat des dels sindicats per no tenir suficient protecció contra la Covid-19 o mancances en el pla d’autoprotecció entre altres. Joan Llort, és Secretari General d’UGT, i José Manuel Martín, és de CCOO indústria. El carrer pensa que encara hi ha incertesa, que la transparència que es demanava, de moment, no s’ha aconseguit. El Toni Garcia és veí de Bonavista. És cert que les administracions alguna cosa han fet. L’Ajuntament de Tarragona va tirar endavant un plenari monogràfic sobre la indústria química, del qual encara no han sortit les conclusions. I la Generalitat va realitzar tota una comissió d’investigació amb conclusions fermes. Tot i això, la sensació és que el ritme no és alt. En aquest sentit, el subdirector de Protecció Civil reconeix que potser han de fer més esforços per arribar a la ciutadania. Amb tot plegat també cal destacar que durant aquests dos anys la població no ha sigut capaç de posar-se d’acord per protestar de forma conjunta i demanar més seguretat amb unitat. Una prova és que el mateix dia hi ha dues protestes a la mateixa hora i per demanar el mateix. Han passat dos anys, han canviat algunes coses, però en general la percepció és que tot va molt més lent del que es volia, i que encara no hi ha hagut aquest abans i després esperat.

15 Dec 2021
La nit de les il·lusions
La Nit de Reis és una de les més especials per a tota la ciutadania. Els Reis d’Orient arriben a totes les ciutats i els municipis de Catalunya, a Tarragona concretament ho fan pel barri mariner del Serrallo, per mar. A partir d’aquí enfilen fins davant l’Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font. Unes quantes hores de cavalcada que comporten una gran preparació per donar una gran benvinguda a Melcior, Gaspar i Baltasar. La Meritxell Gispert és la Presidenta de la Cavalcada de Reis de Tarragona, i el Xavier González tècnic de cultura de l’Ajuntament. Tots dos estan en contacte amb els tres Reis per organitzar-ho tot. I són els encarregats de vetllar que tot vagi bé i res es torci. També saben qui són els tarragonins i les tarragonines triades per formar part de la comitiva aquell dia i ajudar a Ses Majestats. A més de les persones que formen part de la comitiva s’han de sumar aquells voluntaris i aquelles voluntàries que s’encarreguen de vetllar per la seguretat de la comitiva, però també de tothom qui va a veure-ho. És el cas de la Vanessa Cano que ja fa més de 10 anys que és voluntària. Ja fa uns anys que es vol fer la visita dels Reis a Tarragona propera. La intenció és que els infants puguin veure la màgia des de prop i ho puguin viure de la forma més intensa. L’arribada al Serrallo per mar, i la seva pujada al Teatret del Serrallo per saludar a la ciutat s’ha convertit en poc temps en un moment molt especial. Una altra dels moments especials a Tarragona és quan Melcior, Gaspar i Baltasar arriben a l’Ajuntament de la ciutat i se’ls dona les claus que obren totes les portes i els balcons de les cases. Segurament no és la zona més massificada però si una de les més estimades. Així com ha anat evolucionant la societat, la cavalcada de Reis de Tarragona també ha anat canviant. Les seves carrosses barregen la temàtica tarragonina amb la clàssica, i així com estan fetes és molt diferent dels inicis. Tot i l’evolució i la modernització adaptant-se als nous temps hi ha coses que es mantenen, com és la participació de tots els voluntaris i voluntàries de Protcció Civil, així ho explica Lluís Magrané, Cap de Voluntaris de Protecció Civil. Els Reis Mags trien cada any uns 15 voluntaris de Protecció Civil per vetllar per la seguretat, dues motocicletes que van al davant obrint pas, i una ambulància de suport vital bàsic. La feina dels voluntaris que no són de Protecció Civil és molt variada. I crida especialment l’atenció que tenen persones encarregades de pujar i baixar els infants de les carrosses amb escales perquè són altes. Cal destacar que Melcior, Gaspar i Baltasar trien els seus patges cada any de totes les persones que surten a la cavalcada. La Vanessa un any va tenir la sort de ser triada i poder-los ajudar en una nit tan especial. La Cavalcada de Reis no és un esdeveniment fàcil d’organitzar. Es prepara amb un any d’antelació, quan acaba una ja es fa una comissió per valorar tot allò que ha anat bé, i tot allò que ha anat malament, i quines coses s’han de millorar. Tot i això, tothom coincideix que és un moment molt màgic. Per aquest motiu creuen que enguany, després que l’any passat s’hagués de fer de forma molt diferent, tindrà un pes molt emblemàtic.

1 Dec 2021
Quan menjar és un problema
Cada dia mengem. Hi ha qui fa cinc menjades al dia, d’altres quatre o alguns tres. Hi ha persones que prefereixen verdura, d’altres peix i n’hi ha que són més de pasta i arròs. Per molts, menjar és una delícia, per d’altres un luxe, i per una part de la societat un horror. Els trastorns alimentaris són una malaltia que afecten moltes persones a la nostra societat. Inés Raigón és psicòloga especialista amb el tema, i membre del Col·legi de Psicologia de Tarragona i en parla. Aquestes malalties afecten a més persones de les que ens podem imaginar. Actualment les persones que la pateixen poden començar a presentar símptomes des de que són molt petites. La Covid-19 i el confinament ha fet que això encara s’agreugi més, des del desconfinament ha augmentat el nombre de persones diagnosticades. La Helen Mercadé va començar amb 11 anys a deixar de menjar, i això va acabar sent un problema molt important. Inicialment, ho feia fora de casa, però a poc a poc va començar a mentir als seus progenitors. A més explica que a través d’internet es pot accedir a pàgines web que et diuen i et donen fórmules per, suposadament, aprimar-te. Tot i això, la Helen és conscient que l’entorn també pateix aquesta malaltia, i intenta actuar com pot. Segurament l’entorn més directe, per moltes persones, són els pares. Precisament la Regina Pàmies és la mare de la Marina, una noia que també pateix trastorns alimentaris. Ja fa 9 anys que va començar tot, i durant tot aquest temps han viscut diferents ingressos de la seva filla. Arriba un dia que tot això es fa una muntanya molt gran, tot cau, i s’ha de començar de 0. Es tracta d’un procés que costa molt, és lent, i sempre pot anar acompanyat de recaigudes, però veure la llum al final del túnel és possible. La prevenció i parlar-ne obertament consideren que és positiu per poder ajudar a aquelles persones que ho pateixen, però també a les que ho poden arribar a patir. Tot i això, en un moment on les xarxes socials i la imatge té gran pes fa que sigui encara més fàcil poder caure en alguna malaltia d’aquestes. Tot això fa que totes coincideixin en explicar que l’educació, i sobretot l’emocional és essencial.

24 Nov 2021
Víctimes també
La violència masclista va molt més enllà, i la víctima no és només la dona que la pateix, sinó també els fills i les filles. Thaïs Germà és tècnica responsable del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Tarragona de l’Ajuntament, Laura Guxens i Áurea Sugrañes, són la Directora i l’Educadora Social Infantil-Juvenil del Servei d’Intervenció Especialitzada de Tarragona que té el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat. Les dues institucions treballen amb aquestes persones Thaïs Germà i Laura Guxens expliquen les característiques de tot plegat. Una situació de violència masclista afecta de ple als infants que ho veuen o fins i tot ho pateixen, i també poden arribar ser els primers a fer veure que algun problema hi ha, així com diuen Germà i Áurea Sugrañes. Tot i això la societat en general no és tant conscient d’aquestes víctimes de violència masclista, i costa encara veure-ho així. Les actuacions que porten a terme són diverses, però s’han de diferenciar les situacions que viu cada víctima. Tot i això el principal objectiu el tenen clar, des del Servei d’Intervenció Especialitzada. La Comissaria de la Regió Metropolitana del Camp de Tarragona ha rebut fins al 3r trimestre d’aquest any 1.300 denúncies per violència masclista. (https://rctgn.cat/peces-informatives/croniques-actualitat/violencia-masclista-mes-visibilitat-pero-sense-fre/) Alguna d’aquestes persones, òbviament, tenia fills o filles, que també són víctimes, com indica Montse Garcia Biosca, responsable de l’àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona. El problema, com indiquen Àurea Sugrañes i Laura Guxens, no és només que puguin rebre algun tipus de maltractament, és que també molts cops se’ls utilitza per exercir aquesta violència. Els casos que s’han vist són molts, per exemple les nenes de Canàries, o un nen fa una setmana a Barcelona. Fa un temps es va modificar el Codi Civil per suspendre automàticament les visites, per tots aquells infants que la mare ha posat una denúncia per violència masclista contra el pare, però el Codi Civil català encara no ha fet l’adaptació. Una cosa és certa: viure situacions de violència masclista a casa afecta la salut mental dels infants, però també a la seva forma de ser. Els infants també són víctimes, i quan viuen aquestes situacions de violència es veuen afectats. El treball no és només protegir i intentar que l’infant recuperi el somriure, sinó evitar que els patrons no es reprodueixin. Tot per fer una societat millor on no hi hagi totes aquestes víctimes.

17 Nov 2021
Deixar de ser invisibles
Era el mes de març del 2020 quan ens tancaven a casa. Una pandèmia mundial recorria tots els països arrasant. Poc ens esperaven que allò que havia de passar en dues setmanes, s’allargués gairebé dos anys i anés precedit d’una pandèmia relacionada amb la Salut Mental. Sonia Ulloa és la coordinadora de l’entitat la Muralla que ja fa temps que tracta aquesta problemàtica. Ho fan amb els mateixos pacients, que estan al capdavant de l’organització, com el Francesc Martínez. Soledat, incomprensió, no saber com actuar i qüestionament constant són alguns dels sentiments de les persones que pateixen malalties mentals. Ja fa temps que s’intenta lluitar contra això i a poc a poc es fan passes endavant. La depressió i l’ansietat són les que més es detecten aquests últims temps, i les diverses entitats ho han notat. Però no són les úniques que existeixen. Parlar-ho i reconèixer que pateixes un problema és una passa molt gran per poder conscienciar a la població, i a més ajudar a la visibilització. El fet de poder-ho dir i explicar-ho fa que també disminueixi l’autoestigma que es té. Sembla que poc a poc les institucions i la ciutadania en general cada cop agafa més conscienciació i visbilitza més aquest tipus de problemes, cosa que és positiu sobretot per les persones que ho pateixen. Un altre col·lectiu també molt afectat per l’estigmatització i la poca visibilitat són totes aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat física. Era l’any 1991 quan naixia una entitat a Tarragona en forma de camp de treball, amb la intenció que totes aquelles persones amb mobilitat reduïda, especialment les que viuen a la residència de Sant Salvador, poguessin participar a les festes de Santa Tecla, estem parlant de Festa per a Tothom. L’impuls de tot plegat el va fer l’Ajuntament de Tarragona, i una de les persones que estava involucrat és l’activista cultural i per la visibilització Roma Solé. Al llarg dels anys tot ha anat evolucionant i s’han convertit en una penya festiva, però amb uns objectius molt clars: la visibilització. Tot això ha anat canviant exponencialment i les noves tecnologies han jugat a favor d’aquest canvi, donant més visibilitat i empenta a la gent que pateix algun d’aquest tipus de problemes. Sembla que a poc a poc la societat cada cop mira a tots els col·lectius amb més empatia i amb ganes que tot sigui més inclusiu. Des de les insitucions es treballa més per donar un cop de mà, però encara queda molta feina per fer.

3 Nov 2021
Lluitant per la inclusió
La segregació escolar és un problema que sempre ha afectat Tarragona. La distribució de la ciutat és una dificultat afegida per solucionar aquesta problemàtica. De fet un informe del 2019 indica que Tarragona és la tercera ciutat amb més segregació escolar a la primària, i la cinquena a la secundària. Els diferents Governs que han anat passant per l’Ajuntament sempre s’han marcat l’objectiu de trencar amb això, però sembla que és una tasca difícil. Manel Castaño és el Conseller d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona. Un dels seus objectius de legislatura era donar resposta a aquesta problemàtica, però la pandèmia ho ha alentit tot, i en alguns casos fins i tot agreujat. Una passa que no tothom l’acaba de veure. Angel Belzunegui, director de la càtedra d’Inclusió Social de la URV, va elaborar un informe sobre el tema fa uns anys. Les institucions intenten treballar en aquesta línia, millorant les jornades de portes obertes a aquells centres d’alta complexitat, i intentant presentar els projectes del centre. De fet a la ciutat hi ha diferents centres d’alta complexitat, i tothom ho sap. Això no ajuda a una escolarització més equitativa. És més, moltes vegades ja s’inscriu pensant a quin institut tocarà anar a l’infant quan acabi la primària. Moltes vegades es parla de les activitats extraescolars com un motor de cohesió, i una eina per acabar amb la segregació. Un fet que a hores d’ara és molt complicat, ja que totes són de pagament i no tothom s’ho pot permetre. La teoria la sap tothom, el problema és que tot plegat es pugui posar en pràctica.

27 Oct 2021
Un dret prohibitiu
L’any 2009 neixia la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, una entitat que agrupava a aquelles persones que havien de desnonar dels seus habitatges, ja que no podien pagar les hipoteques. A poc a poc aquesta plataforma va anar guanyant força i va agafar veu. Els desnonaments continuen, n’hi ha cada dia, però la problemàtica ha canviat. Juanma Espinosa és portaveu de la PAH a Tarragona. Ha vist com ha anat evolucionant, i les seves assemblees també s’han modificat. Cada dia famílies senceres es queden sense un sostre on poder estar. Una problemàtica constant que es vol intentar solucionar amb la regulació dels preus del lloguer, però que de moment sembla molt lluny d’acabar-se. Davant els preus de lloguers, i la falta de solucions per aquelles persones que no s’ho poden permetre l’ocupació d’habitatges que depenen de bancs i fons voltors esdevé una de les opcions més bones per tenir un sostre. Una solució que no és segura, ja que d’aquí també et poden desnonar. Ja fa uns 4 mesos que a Tarragona va néixer el Sindicat de l’Habitatge. La Marta Solé és una de les persones que formen part d’aquesta entitat, que de moment, no ha parat cap desnonament a porta, però sí als jutjats. Cada setmana fan assemblees i la seva idea és ajudar més enllà de l’habitatge. Aquelles famílies que desnonen entren dins la taula d’emergència d’habitatge. Tarragona és l’única capital de demarcació que no compta amb una pròpia, i per tant depèn de Barcelona, encara que s’ hagi anunciat que s’ha arribat a un acord per tenir-ne. Així doncs el reallotjament de les famílies pot tardar molts mesos, i un cop ja els han desnonat. Per això l’única opció és ocupar. Des de l’Ajuntament de Tarragona fa temps que treballen en aquest sentit, però reconeixen que és una tasca molt difícil i que no només depèn dels ens locals.
Contact A fons - Ràdio Ciutat de Tarragona
- Guest appearances
- Books guests
Based on episode analysis; this does not confirm that the show is currently accepting guests.
Host of A fons - Ràdio Ciutat de Tarragona?
Claim your podcast to manage its listing and keep your show details accurate.
Pod Engine is an independent podcast discovery and analytics service and is not affiliated with or endorsed by this podcast. Artwork and show content belong to their owners. Full legal notice.
Explore this show
Podcast research with Pod Engine