by MALPARLAT TV
Llegendes i misteris en clau valenciana. De la mà d'Alfons Pérez i Aitana Ferrer. Amb veus d'Eva Andrés i col·laboració de Joanllu Escoda i Marc Balaguer. @baixlalluna / @baixlallunaval @alfonselblue / @aitana_ferrer_ / @eva_andres_lopez / @joanllubiar / @marcbalaguer1
Language
🇨🇦
Publishing Since
8/2/2022
Pitch yourself as a guest, propose sponsorships, or reach out directly to the host.
March 10, 2024
La nostra és una terra màgica, on el verd de les serres es fa una besada amb el blau de la Mediterrània. Les muntanyes sagrades han acovilat els nostres somnis i malsons des d’abans que els valencians ho fórem. Envoltat de mantell verdós i rocós capell, s’alça l’abric de la nostra terra mirant el solpost. Sers de llegenda que han significat protecció i salvació, però també misteri, enigma i... perill. Des d’Oriola a Vinaròs, les nostres serres, coves, cims i penya-segats han donat nom i trasfons als nostres pobles i comarques, i han sigut font de tota classe d’històries que s’han marcat a foc a la nostrat identitat i han deixat una emprempta inesborrable en la pell dels valencians. El Maimó, el Puig-Campana, el Montgó, el Mondúver, Serrans, el Garbí, Sopenya, el Puntal, Penya-Saganta, Penyagolosa, les Agulles de Santa Àgueda, Querol... Montserrat o el Montseny a Catalunya... Totes elles amaguen secrets ineludibles en el seu passat, en la foscor de les seues coves i en la immensitat dels seus frondosos boscos, i les seues gelades fonts i rierols. Són bressol d’animalets, plantes, espantacriatures i monstres, de llegendes de bruixes i mags, déus i gegants, d’esperits, de tresors increïbles custodiats per sers mitològics, com els güendos, fades, donyets, encantades o qui sap... Autèntics mites que parlen dels nostres orígens i alimenten de riquesa la nostra cultura, i allò que ens fa ser qui som. L’esperit de cada muntanya i barranc dona sentit al seu nom, i una antiga llegenda diu que algun dia despertaran de la seua letargia. Només així s’explica que ni tan sols el foc dels incendis, l’emprempta industrial de l’home o la contaminació els hagen arrebatat la màgia, i que entre els seus monòlits i creus, temples i antics poblats encara es desprenga una misteriosa energia que en sentir-la captiva i explica el misteri que amaga la nostra llar. Van ser la casa d’Al-Azraq, tan prominents que fins i tot Jaume I anomenà la Diània com El país de les muntanyes. Tan importants, que fins i tot Castelló és una de les regions més muntanyoses d’Europa, i el riu subterrani navegable més llarg es troba a la falda de l’Espadà en les coves de Sant Josep a La Vall d’Uixó. Tan màgiques, que en elles tenim bona cosa de llegendes, miracles, mites i contes encantats, alguns dels quals ja t’hem contat en anteriors episodis. Baix La Lluna volem contar-vos eixes històries... Aquelles que, d’una manera o altra, s’arrelen als gegants rocosos i protectors que ens guarixen a l’horitzó i que desprenen l’herència d’un amor etern i inabarcable. Al punt que en albirar la blanca puresa de les neus caigudes sobre els cims dels nostres monts, sabem que tot va bé i que cada somni es troba a la distància d’un sendemà. Apropeu-vos a la foguera, escolteu amb atenció... el vent ens parla, espenta les rames dels arbres, xiuxiuejant com un gambosí... Ho sentiu? Són ells... Els esperits de les muntanyes... Llegendes d’ahir... i de hui... Benvingudes de nou. 'Baix La Lluna' amb Aitana Ferrer i Alfons Pérez. Veus en of d'Eva Andrés. Col·laboració de Vicent Baydal.
February 4, 2024
València és terra de dracs, dimonis i espantacriatures de tot tipus; monstres que han romàs en el nostre imaginari durant segles i han arribat a esdevindre mites, rondalles i llegendes. La nostra història vol que una terra tan dolça, banyada pel blau de la mar i el verd de les muntanyes, tacada de sang i xafada per incomptables civilitzacions, siga un bressol de vida, cultura i canvi, contra qualsevol sistema establert, i la rebel·lia siga una senyal pròpia de naixement. Des de temps d’Edetània, moltes són les dones valencianes que s’han vist abocades al menyspreu i la marginació; dones que han sigut perseguides pels seus coneixements, a sovint massa avançats per a l’època en què vivien, i que han sigut gastades com a caps de turc per a purgar els pecats i les calamitats d’una societat patriarcal que les demonitzava. Vistes les coses, no hem canviat tant. Dones expertes en botànica, posseïdores d’uns coneixements arcans; de la wicca, la màgia blanca del bosc; amb una profunda espiritualitat i connexió amb la natura i amb la feminitat; empoderades, fortes, independents i astutes. El 1486, es va publicar el Malleus Maleficarum, «el Martell de les Bruixes», un llibre escrit per inquisidors que tractava la bruixeria com una forma extrema de paganisme malvat que havia de ser eliminat. Va ser utilitzat durant segles per a perseguir fetilleres; per a detectar-les, acusar-les i incriminar-les mitjançant la prova de l’aigua o verificant el seu pacte amb el Maligne. Un tractat profundament misògin que promulgava missatges d’odi contra les dones com el que podeu escoltar a continuació: "Tota la maldat és poca si la comparem amb la d'una dona. Una dona vol o odia, no hi ha alternativa; i les seues llàgrimes són un engany perquè brollen d'una pena vertadera o esdevenen un parany. Quan una dona pensa, pensa el mal. Tenen una llengua inquieta i no poden amagar les males arts. Són dèbils i troben una manera de reivindicar-se a través de la bruixeria." El segle XVI va ser el més intens pel que fa a la caça de bruixes, i els valencians vam viure un juï inquisitorial com mai s’ha vist; l’acusació a Esperança Badia per fer us de màgia amatòria, un procés amb més de 40 encausats, 31 d’elles dones acusades de fetilleria, amb condemnes horribles, com ja vos vam contar en el nostre especial de la Nit d’Ànimes de la primera temporada. Herència d’això, trobem el Carrer de les bruixes de València, l’Estret de l’Almodí, que romania tancat amb reixes per ambdós costats fins ben avançat el segle XIX. Al llarg del temps es popularitzaria la imatge que tenim de les fetilleres, com a ancianes lletges i descuidades, malvades, que rapten i mengen xiquets, que cuinen i elaboren pocions en un calder, que volen damunt d’una granera, que vestixen barrets punxeguts i tenen com a mascota un gat negre, senyal de mala sort per als més ingenus... o malintencionats. En llengua anglesa, la paraula witch és una deformació de l’expressió ‘wise woman’, que significa literalment dona sàvia. A la península, la paraula prové del protoceltíber «brixta», que significa encís, i donaria peu a la paraula «bruixa» ja en el segle XIII. En l’edat mitjana valenciana, quan diverses dones vivien juntes o a soles, o no estaven casades, i per tant s’allunyaven de la normalitat de la moral cristiana, es deia d’elles que havien de ser a la força fetilleres practicants de màgia negra i altres encanteris tenebrosos. Normalment vivien aïllades, i això, el fet de no formar part de la comunitat, les feia dignes de la desconfiança dels seus veïns... I si passava alguna cosa que s’escapava del que consideraven normal, eren les primeres sospitoses. Hui, volem parlar-vos d’elles, i tractarem de posar un poc de justícia en el mite d’estes dones... sense les quals ara mateix els valencians no seríem res com a poble. Arrimeu-vos a la foguera, en Akelarre... I caminem juntes, germanes. Benvingudes de nou... Baix La Lluna, amb Aitana Ferrer i Alfons Pérez. Amb veus d'Eva Andrés. Testimoni de Joanllu Escoda. L'Albarder de Cocentaina és una rondalla d'Enric Valor. Les 3 bruixes de Dénia és un conte popular de La Marina, recollit també per Marieta Riu Perles. Seguiu-nos en @baixlalluna / @baixlallunaval o als nostres perfils personals @alfonselblue / @aitana_ferrer_ / @elventalldaitana en instagram i tiktok!
December 24, 2023
El Nadal. La festa cristiana que commemora el naixement de Jesucrist; el Mesies, el fill del Nostre Senyor, Déu entre nosaltres. Cada 25 de desembre, segons el calendari Gregorià, el xicotet Jesuset torna a nàixer, com ho va fer fa ara més de 2000 anys. Però no obstant ser una festa religiosa, el Nadal és motiu de reunió amb el sers volguts fins i tot per als ateus. Els evangelis de Mateu i Lluc conten que Jesús de Nazaret va nàixer en un pesebre en Betlem, una aldea Palestina, i que el seu naixement va ser anunciat per un àngel. Tota una tradició gira al voltant de la Verge Maria, el seu home Sant Josep, l’anunci de la bona nova, i la fugida del jove matrimoni escapant de la maldat del Rei Herodes. Si més no, paral·lelament als inicis del cristianisme, diverses eren les festes que tenien lloc al desembre vinculades al solstici d’hivern: festes jueves, perses, nòrdiques i... romanes. L’emperador Constantí, qui va legalitzar el cristianisme en l’imperi romà, faria coincidir la data del naixement de Jesús amb el mateix solstici, amb el recolzament del papa Juli I. D’esta manera seria l’Església Catòlica la que aprofitaria l’ocasió per situar el naixement de Jesús el 25 de desembre, no obstant la creença de que el propi Jesús havia nascut a Primavera. Nadal deriva de Nativitat, paraula que prové de Nativitas, literalment, «naixement». Però cal incidir en què l’acceptació del cristianisme i la superposició del naixement de Crist coincidint amb el solstici, tenia un sol objectiu. Convertir els ciutadans pagans de l’imperi a una religió fàcilment assimilable i la principal festa del qual coincidia precisament amb les Saturnals romanes i amb la celebració del Sol Invicte. El Sol Invicte era una celebració romana de culte al déu Apolo, la divinitat solar, el déu del Sol. El mateix emperador Constantí va donar molta importància a esta festa, i a més va instaurar el diumenge com dia de descans i de culte al Sol. Tant n’era el valor, que fins i tot va fer encunyar el Sol Invictus en les monedes de l’imperi. El cristianisme, més tard, acabaria per considerar el propi Sol Invictus com una celebració pagana, igual que faria amb el culte a Mitra, i amb les Saturnals. Saturn era el déu protector dels camps i les collites, un déu a qui els romans retrien tribut celebrant les festes Saturnals entre el 17 i el 23 de desembre, just el període més fosc de l’any, quan el sol ix més tard i trenca a amagar-se més prompte. La faena als camps acabava per esta època i els llauradors i esclaus eren alliberats dels seus quefers. A més, els romans aprofitaven les Saturnals per visitar els seus familiars i amics, fer-se regals i organitzar grans banquets. Els valencians tenim tota una tradició vinculada a estes màgiques dates, de fet el document més antic sobre el Betlem a la península ibèrica data del 1468 i és una notícia de la Catedral de València, fent referència a la renovació de les figures del misteri, les quals necessitaven ser restaurades pel pas del temps. Les relacions comercials entre el Regne de València i la Itàlia del segle XV, van fer que la reproducció del Betlem, duta a terme en primera instància en una cova italiana per Sant Francesc d’Assís al segle XIII, fora una constant entre els ciutadans devots de la Corona d’Aragó i especialment a la ciutat de València i els dominis del regne valencià. És per tant una data assenyalada en el nostre calendari, una època en la que, independentment de creences i ideologies, els valencians ens reunim amb els nostres familiars, amics i, en definitiva, sers volguts. Unes festes on ser feliços i sentir-nos com quan érem xiquets. Benvingudes de nou... Baix La Lluna Amb Aitana Ferrer i Alfons Pérez Testimonis d'Amàlia Garrigós i Sol Baños Veus en off d'Eva Andrés Segueix-nos a @baixlalluna (instagram) i @baixlallunaval (x) Subscriu-te al nostre canal de l'Aixeta per a contingut exclusiu Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Have a different question and can't find the answer you're looking for? Reach out to our support team by sending us an email and we'll get back to you as soon as we can.
Llegendes i misteris en clau valenciana.
De la mà d'Alfons Pérez i Aitana Ferrer.
Amb veus d'Eva Andrés i col·laboració de Joanllu Escoda i Marc Balaguer.
@baixlalluna / @baixlallunaval
@alfonselblue / @aitana_ferrer_ / @eva_andres_lopez / @joanllubiar / @marcbalaguer1
This podcast updates inactive.
This podcast is available on 8 platforms including Apple Podcasts, Spotify, and more. You can also use the RSS feed directly.
No, this podcast does not typically feature guests.
Pod Engine is not affiliated with, endorsed by, or officially connected with any of the podcasts displayed on this platform. We operate independently as a podcast discovery and analytics service.
All podcast artwork, thumbnails, and content displayed on this page are the property of their respective owners and are protected by applicable copyright laws. This includes, but is not limited to, podcast cover art, episode artwork, show descriptions, episode titles, transcripts, audio snippets, and any other content originating from the podcast creators or their licensors.
We display this content under fair use principles and/or implied license for the purpose of podcast discovery, information, and commentary. We make no claim of ownership over any podcast content, artwork, or related materials shown on this platform. All trademarks, service marks, and trade names are the property of their respective owners.
While we strive to ensure all content usage is properly authorized, if you are a rights holder and believe your content is being used inappropriately or without proper authorization, please contact us immediately at hey@podengine.ai for prompt review and appropriate action, which may include content removal or proper attribution.
By accessing and using this platform, you acknowledge and agree to respect all applicable copyright laws and intellectual property rights of content owners. Any unauthorized reproduction, distribution, or commercial use of the content displayed on this platform is strictly prohibited.