Enric Calpena sempre et fa estar "En gu�rdia!" Des dels trobadors medievals fins a les figures del Crac del 29, passant per Cle�patra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgaci� dels episodis claus de la hist�ria. Un programa guardonat amb el Premi R�dio Associaci� i el Premi �mnium Cultural. El dissabte i el diumenge de 15 h a 16 h.
Cap�tol 1313. A la Barcelona baixmedieval, la puixan�a naval, mercantil i financera havia convertit la franja litoral, tant la platja com el mar, en una frontera molt important, la primera l�nia defensiva en cas que esclat�s un conflicte. La connexi� amb les principals xarxes de navegaci� convertia la costa barcelonina en un punt especialment exposat i vulnerable, que calia controlar i salvaguardar. Amb aquest objectiu es va formar una mil�cia municipal de ballesters a sou. El nom amb qu� van ser coneguts aquests ballesters tenia a veure amb els taulers defensius que feien servir per protegir-se quan hi havia un combat naval: era la mil�cia dels mantellets. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pere Badia Arroyo, doctor en Cultures Medievals per la UB per la tesi "Els coltells de Vic. Auge i declivi d'un centre manufacturer de renom a l'Occident baixmedieval". Ha participat en congressos d'hist�ria i publicacions acad�miques.
1 Nov 2026
Cesare Lombroso i l'antropologia criminal
Cap�tol 1312. Al llarg de la hist�ria, en l'estudi de la delinq��ncia han conflu�t factors socials, culturals, ambientals... i fins i tot biol�gics. L'antropologia criminal, sorgida al segle XIX, sostenia que els individus presentaven signes morfol�gics de criminalitat. Segons els principis que busquen mesurar la realitat en termes cient�fics, el criminal podria ser detectat des del naixement pels trets f�sics. La idea era que el delinq�ent naixia, no es feia. El primer a experimentar amb aquests conceptes va ser el metge itali� Cesare Lombroso, que en certa manera va crear una nova disciplina: la criminologia positivista. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Balcells, doctor en Just�cia Penal per la Universitat de la Ciutat de Nova York i professor dels estudis de Dret i Ci�ncia Pol�tica de la UOC. Balcells tamb� �s autor d'"Arqueom�fia: els lladres de tombes", editat per La Campana.
31 Oct 2026
�ngel Guimer� a Buenos Aires
Cap�tol 1311. Despr�s del viatge que el va portar de les Can�ries a la Pen�nsula, als vuit anys, el futur dramaturg �ngel Guimer� li va agafar molt de respecte al mar i no va tornar a embarcar-se mai m�s. En canvi, el seu teatre s� que va creuar l'Atl�ntic. A Buenos Aires, la capital cultural i teatral de l'Am�rica Llatina, les seves obres van assolir una gran popularitat. Entre finals del segle XIX i durant les primeres d�cades del segle XX, obres com "Terra baixa" o "Maria Rosa" es van incorporar al repertori de les companyies de teatre professionals i amateurs, en traduccions castellanes, i fins i tot en adaptacions que traslladaven les seves trames a la realitat social argentina. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Martori, llicenciat en Filologia Catalana per la UB i graduat en Teoria i Cr�tica del Teatre per l'Institut del Teatre i la UAB. Martori tamb� �s autor del llibre "�ngel Guimer� a Buenos Aires. Arrelament i internacionalitzaci�".
Who has been a guest on En gu�rdia!
Names identified in recent episode analyses. Showing up to five guests.
Josep Maria Solé i Sabatè
David Serrano Blanquer
Josep Maria Solé i Sabaté
Mercè Renom Pulit
Joaquim Albareda
Reach and audience
Public platform figures. Ratings count people who left a rating, not total listeners.
Apple Podcasts (US)
4.8 / 5
15 ratings
Spotify
4.9 / 5
445 ratings
Contact En gu�rdia!
Guest appearances
Books guests
Based on episode analysis; this does not confirm that the show is currently accepting guests.
Pod Engine is an independent podcast discovery and analytics service and is not affiliated with or endorsed by this podcast. Artwork and show content belong to their owners. Full legal notice.
Explore this show Podcast research with Pod Engine
