Tot és temporal, la vida i la mort ens envolten cada dia a cada instant.
Ahir ja no existeix, ja va morir i només el podem recordar i reviure’l a la nostra ment.
Al nostre cos, la mort de les cèl·lules és constant, alhora que es renoven els teixits i els òrgans.
Les relacions que tenim també son temporals, algunes duren més que d’altres, segons l’aprenentatge que ens regala i vulguem extreure interiorment
Una part de tu també mor quan t’adones que ja no ets la mateixa de fa uns mesos o de fa uns anys. Aquella que anomenaves JO ara ja no hi es i s’ha transformat en una altre que probablement també morirà i es seguirà transformant.
En aquesta societat que hem construït entre tots, ens passem la vida mesurant-ho tot en temps, sobretot en temps futur. Fugim inconscientment, sense adonar-nos que l'únic temps que tenim és l'Ara, que l'ara mai no torna.
M’agrada viure amb el mantra constant de que tot és temporal.
Si el moment d'ara és bo, ho gaudeixo al màxim, el visc amb intensitat, assaboreixo cada racó creant records que m’acompanyaran en el camí.
Si el moment és dolent, m'ho prenc com un punt d'inflexió per ser millor, per aprendre dels errors, del dolor, del que les ombres que surten per ser estimades.
Si tot és temporal i res dura per sempre, per què no arrisquem més? De que tenim tanta por? Per què posterguem les coses que volem fer?
Ens aferrem al món de les formes amb l’esperança d'omplir buits. Espais interns que sentim com un gran abisme i, ja sigui per inconsciència o per por de mirar, preferim navegar en la superfície.
En aquest procés ens oblidem que quan depenem de qualsevol cosa que sigui externa a nosaltres estem garantint el nostre propi patiment. Estem cedint la nostra llibertat i el nostre poder personal.
Què puc fer per transcendir aquesta dependència?
El primer pas és reconèixer allò a què m'aferro i faig servir com a pilar emocional
El segon pas és observar-ho, li dono les gràcies per tot el que m'ha servit fins ara
El tercer pas es deixar-ho anar
Què passa si veig un aferrament i no em sento capaç de deixar-ho? doncs no passa res! Almenys ara ho sé i actuo conscientment
La vida és un cicle, i així som nosaltres també
21 Aug 2022
Ep.67 - Una altra manera de veure la vida (II)
Seguint amb el fil de l’anterior episodi, el mode observador ens fa prendre consciencia del que es mou a dins nostre, del que esta aflorant i no intenta buscar un perquè raonable o amb sentit sinó portar a la llum allò que vol ser vist, escoltat i estimat.
Mentalment podem intentar buscar un motiu lògic i raonable que expliqui quin ha estat el detonant de tot això però et convido a no enredar-te massa en aquesta fita.
Personalment, he sentit que moltes vegades, aquesta busca de raons és una manera d’intentar sentir-me més segura en la raó i esquivar o demorar sentir plenament el que se'm presenta.
En l’episodi d’avui vull indagar sobre els detonants que son aquelles situacions, circumstancies o persones que detonen una emoció en mi – normalment una negativa o incomoda.
La mateixa situació es viscuda per diferents persones de diferent manera. Per què? Perquè cada persona te els seus aprenentatges i les seves ferides
Parteixo de la base de que aquest univers es hologràfic i que ens fem de mirall els uns als altres.
La feina dels detonants es portar a la llum allò que no ha estat vist, sanat ni transmutat en amor.
En altres paraules, els detonants ens mostren directament les ombres i la llum que tenim a dins.
Un punt important és adonar-te que allò que admires en algú es perquè et recorda la llum que ja tens a dins i que pots fer servir aquesta perspectiva com una inspiració per passar a l’acció.
Som responsables de la nostra vida en el sentit de que tenim el poder de decidir com vull que m’afecti el que esta passant o el que estic sentint.
Tenim el poder de decidir com vull viure l’experiència, si des de l’aprenentatge i creixement o des del patiment i victimització.
Quan alguna cosa se’t remogui per dins davant d’un comentari o una situació, atura't.
El primer pas es adonar-te de que hi ha alguna cosa a dins que s’ha mogut, que hi ha hagut un detonant.
El segon pas es eliminar totalment de l’equació el detonant, alliberar-te de l’aferrament a la situació externa
El tercer i últim pas en enfocar-te en el que sents i estar present per aquesta emoció, sentir-la plenament amb tot el teu cos i la teva presencia
8 Aug 2022
Ep.66 - Una altra manera de veure la vida (I)
Et vull compartir algunes idees com a punt de partida del que explicaré a continuació.
1. El present és l’única cosa real que existeix i es l’únic punt de partida des del qual es poden canviar les coses
2. La vida és basa en l’amor
Per mi, aquests dos decrets son certs incondicionalment i em moc per la vida sentint que aquestes son les bases sobre les quals vull viure.
Sento que nomes prenent consciencia del present, del que ES i acceptant-lo tal i com es, es poden canviar les coses.
Des del present, la tristesa se’m va presentar i sense jutjar-la, ni criticar-la ni tan sols entendre-la des de la ment, sentia que m’estava convidant a seure amb ella.
Durant 17 dies vaig viure aquest trajecte, sentint interiorment que no hi havia drecera, que l’únic camí era travessar-lo des del present i des de l’acceptació total del que ES
Des del mode observador, els aferraments es desfan sols, cauen.
Veiem que no som nomes un cos i una ment i veiem que el nostre patiment ve de la por que neix en l’ego que hem creat per experimentar la vida humana.
Contact Inspiracció
Guest appearances
Does not typically book guests
Based on episode analysis; this does not confirm that the show is currently accepting guests.
Host of Inspiracció?
Claim your podcast to manage its listing and keep your show details accurate.
Pod Engine is an independent podcast discovery and analytics service and is not affiliated with or endorsed by this podcast. Artwork and show content belong to their owners. Full legal notice.
Explore this show Podcast research with Pod Engine
