Teatre Radiofònic

About Teatre Radiofònic

Teatre Radiofònic a la Ràdio Municipal de Terrassa. Quadre de veus de la Ràdio Municipal de Terrassa. Cada dissabte a les tres de la tarda, i en reemissió a les dotze de la nit, una nova obra de teatre radiofònic.

Publisher

Ràdio Municipal de Terrassa

Category

arts

Language

ca

Explicit

No

First episode

26 Jan 2012

Latest episode

28 Sept 2026

Latest episodes

299 episodes in the feed.

1. 

   28 Sept 2026

   Radioteatre. La clau 26/09/2026

   En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us convidem a entrar en una casa aparentment tranquil·la… una d’aquelles cases on es pren cafè després de dinar, on les converses semblen inofensives i on, a primer cop d’ull, no passa mai res d’extraordinari. Però ja ho sabem: sovint és en aquests espais quotidians on s’amaguen les històries més sorprenents. Només cal un petit detall —una paraula mal entesa, una visita inesperada… o una simple clau— perquè tot comenci a girar. I això és el que passa a «La clau» de Noel Clarassó. Noel Clarasó i Serrat és una de les veus més singulars de l’humor català del segle XX. Nascut a Barcelona l’any 1899, Clarasó va ser periodista, escriptor, traductor i autor teatral. Durant dècades va col·laborar amb diversos diaris i revistes, on va destacar pel seu estil irònic, observador i profundament humà. Va escriure centenars d’articles i llibres d’aforismes, i és especialment recordat per la seva capacitat de captar els petits detalls de la vida quotidiana —aquells gestos, aquelles contradiccions— i convertir-los en matèria literària. El seu humor no és estrident ni exagerat: és un humor fi, elegant, sovint carregat de subtilesa, que somriu més que no pas esclata. En el terreny teatral, Clarasó va conrear la comèdia amb una gran habilitat per construir situacions d’embolic, amb personatges que sovint viuen atrapats entre el que voldrien ser i el que acaben aparentant. Les seves obres juguen amb els equívocs, amb les identitats, amb els malentesos… però sempre amb una mirada afectuosa cap als seus personatges. «La clau» n’és un exemple perfecte. A partir d’un element tan senzill com una clau, l’autor desplega una trama plena de sospites, anònims i secrets, on res és ben bé el que sembla. I és precisament en aquest joc —entre la veritat i la ficció, entre el que es diu i el que s’amaga— on Clarasó troba la seva força teatral. Amb diàlegs àgils, situacions plenes de ritme i un humor que neix de la mateixa naturalesa humana, aquesta comèdia ens convida a riure… però també a reconèixer-nos. Perquè, al capdavall, tots hem jugat alguna vegada a fer veure que no passa res, quan en realitat passa de tot. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, amb les veus d’ Amadeu Aguado en el Doctor, Jordi Bernad en Sala, Joan Roca en Magí, Rosa Mª Aynés és Marta, Anna Cadafalch en Aurèlia, Sunsi Borguñó en Cristina i Gemma Terés en Eigènia. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Toni Garrich i la realització tècnica de Joan Borràs. Poseu-vos còmodes, afineu l’oïda… i deixeu-vos portar per aquesta història plena de girs, complicitats i petites veritats disfressades.

2. 

   29 Jun 2026

   Radioteatre. La forma de les coses 27/06/2026

   LaBute, nascut a Detroit el 1963, rep formació en Art Dramàtic a la Brigham Young University de Utah, una escola privada de caire religiós i conservador lligada a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Allà coneix l’actor Aaron Eckhart, que més tard serà intèrpret de papers principals en diversos de les seves pel·lícules; i produeix diverses obres teatrals, algunes de les quals són cancel·lades i no s’arriben a estrenar pel contrast ideològic amb la filosofia de l’escola. Després de passar per les Universitats de Kansas, Nova York i la Royal Academy, el 1993 LaBute torna a la Universitat de Brigham per estrenar «In the company of men», de la que el 1997, el mateix LaBute, en fa una adaptació cinematogràfica que obté diversos premis i nominacions a diferents festivals de cinema. Li segueixen «Your Friends & Neighbors» el 1998 i «Bash: Latter-Day Plays», una trilogia d’obres curtes que critica l’actitud dels membres de la comunitat de l’església mormona, fet que suposa la seva excomunió. L’any 2002, escriu «The Mercy Seat», un text ambientat en les hores següents als atemptats del World Trade Center de Nova York l’onze de setembre de 2001. Un any més tard, arriba «The shape of things», el guió que avui posem en antena, i el 2006 «The wicker man», una versió nord-americana de la pel·lícula britànica del mateix títol, però que no arriba a tenir el resultat esperat. Els anys següents, Labute porta a la pantalla títols com «Lakeview Terrace (2008), Death at a Funeral (2010), Stars in Shorts (2012), Some Velvet Morning (2013), o Dirty Weekend (2015). En l’obra de LaBute, els trets més comuns són les relacions humanes i els conflictes morals, sovint explorant el costat més fosc del comportament humà, amb personatges moralment ambigus i situacions incòmodes basades en la manipulació emocional, el poder, l’aparença, i l’ètica i la moral. El gener de 2021, LaBute és una de les 50 personalitats que signa el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. En el manifest, els signants lamenten la judicialització del conflicte polític català i concloguen que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja; alhora que fan una crida al «diàleg sense condicions» de les parts per permetre a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític, i exigir la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats. «La forma de les coses» (The shape of things) ens planteja una reflexió sobre les relacions humanes, el poder de la influència i els límits de l’art. A través d’una història aparentment romàntica entre l’Evelyn, una estudiant d’art, i l’Adam, un jove tímid i insegur; l’autor construeix un argument que es converteix en una crítica dura sobre la manipulació i sobre com la societat pot modelar la identitat d’una persona. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Rosa Aguado i amb les veus de Anna Massallé en Evelyn, Jordi Alegre en Adam, Glòria Salvador en Jenny i Aurelio Rodriguez en Tony. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.

3. 

   28 Apr 2026

   Radioteatre. El botí 25/04/2026

   Nascut com John Kingsley Orton el 1933 a Leicester, Orton va desafiar les convencions socials i teatrals amb un estil provocador i carregat d’humor negre. Fill de classe obrera, va començar a escriure mentre estudiava a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres, on també va conèixer Kenneth Halliwell, la seva parella i col·laborador durant molts anys. Orton va destacar pel seu talent per la sàtira mordaç i la seva capacitat de despullar la hipocresia de la societat britànica. Les seves obres disseccionen amb ironia i enginy institucions com la família, la religió i la policia, fent-les protagonistes de situacions absurdes i escandalosament còmiques. Amb peces com "Enter a Free Man" (1964) i "El Botí" (Loot, 1965), va aconseguir gran èxit, però també va generar polèmica per la seva irreverència i el seu retrat despietat de la moral establerta. El Botí, en particular, va ser censurada en les primeres representacions, però va acabar convertint-se en un dels seus èxits més emblemàtics. La seva carrera, brillant i transgressora, es va veure tràgicament interrompuda el 1967, quan va ser assassinat per Kenneth Halliwell, en un crim que va commocionar el món teatral. Orton tenia només 34 anys, però el seu llegat segueix viu com un referent de la comèdia negra i el teatre més subversiu. I si una cosa defineix El Botí, l’obra que avui presentem, és precisament aquest esperit irreverent. Harold i Dennis amaguen el botí d'un robatori al taüt de la mare morta de Harold, complicant el funeral enmig d’un caos creixent. La infermera Fay, amb fosques intencions, i Mr. McLeavy, el vidu ingenu, hi sumen més despropòsits, mentre l'inspector Truscott, corrupte i peculiar, investiga el cas amb un estil propi més proper a la farsa que a la justícia. Mentides, traïcions i situacions absurdes destapen la hipocresia de la societat, en una combinació explosiva d’humor negre i crítica social. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre, sota la direcció de Toni Garrich, autor també de l’adaptació radiofònica, amb les veus de Montse Martinez Soler en Fay, Aurelio Rodriguez en el Senyor Mc Leavy, Jordi Bernad en Harold, Jordi Alegre en Dennis, Amadeu Aguado en Truscott i Toni Garrich en Meadows. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Toni Garrich i la realització tècnica de Joan Borràs. Amb un estil àgil, directe i provocador, Joe Orton ens convida a riure de les convencions socials, portant-les fins a l’extrem del ridícul. Així doncs... obrim les cortines, apaguem els llums, i endinsem-nos en aquest delirant espectacle teatral!

Reach and audience

Public platform figures. Ratings count people who left a rating, not total listeners.

Apple Podcasts (US)

5.0 / 5

1 ratings

Contact Teatre Radiofònic

Guest appearances

Does not typically book guests

Based on episode analysis; this does not confirm that the show is currently accepting guests.